Al novembre de l’any 1988 el Museu Nacional de l’Automòbil va veure la llum a la parròquia encampadana. L’edifi ci que avui acull l’exposició, va ser pensat inicialment com un supermercat i la col·lecció es va adaptar a una estructura que actualment, ha quedat molt justa i amb grans limitacions des de tot punt de vista.

Després d’un primer intent a principis dels anys 2000, de traslladar la col·lecció a una nova ubicació, enguany es va conèixer la licitació promoguda pel Govern d’Andorra, a través del Ministeri d’Ordenament Territorial, per a la selecció d’un arquitecte per a la redacció del projecte i la direcció de les obres de construcció del futur Museu Nacional de l’Automòbil. El novembre passat, es van conèixer els resultats i l’equip conformat per ARTEKS (Gerard Veciana i Betty Faura) i Ginjaume Arquitectura i Paisatge (Lluís Ginjaume i Andreu Canut) van resultar els guanyadors del concurs nacional.

Primera fase, l’avant-projet

Per desenvolupar el que més tard es va conèixer com el plec de bases per al concurs d’idees, un equip del Departament de Promoció Cultural (Àrea de Museus i Monuments) del Ministeri de Cultura, Joventut i Esports del Govern d’Andorra, va treballar en un avant-projet que va tenir en compte diferents aspectes. Marta Planas, cap de l’Àrea de Museus i Monuments, explica: “Hem adaptat la col·lecció que tenim, veure quins altres vehicles hi ha a Andorra, perquè tenim el Fons d’Adscripció al museu tot de vehicles que tenen més de 25 anys i veure quins són susceptibles de ser exposats, a part de la col·lecció que està pendent de ser exposada”.

En concret, el futur Museu Nacional de l’Automòbil comptarà amb diferents espais que oferiran al visitant una perspectiva àmplia del passat del vehicle a Andorra, sense oblidar-se del present i amb àrees destinades a conèixer els avenços i reptes del futur.

A través de l’avant-projet es van establir els primers objectius del projecte museístic. Un primer espai anomenat ‘Direcció Andorra’, aglutina la col·lecció en clau país. Planas comenta: “Sempre hem tingut clar que la col·lecció s’ha de lligar amb el país, hi ha d’haver un espai que expliqui el tema de l’automoció però passant pel fi ltre andorrà. Aquest espai estarà destinat als cotxes que han format part de la transformació d’Andorra per construir el país i com el vehicle ha anat transformant el territori, aquí entraria el Clípol, els “Quatre llaunes”, els vehicles lleva neu, els “Willys”.

L’avant-projet també contempla un espai que ret un petit homenatge als col·leccionistes -espai que fi gura sota el nom ‘Visió de col·leccionista’-, en reconeixement a una voluntat que ha estat clau per a la materialització del museu.

El nou museu incorporarà un lloc destinat a conèixer l’interior dels cotxes, oferint una experiència pedagògica i lúdica a diferents col·lectius. En aquest sentit, Planes explica: “S’ha pensat un espai que funcionaria com un taller mecànic, els cotxes que estarien per arreglar al museu passarien per aquest espai, això ens permetrà fer per exemple, tallers per a les escoles”. Un altre punt que destaca dins el recorregut, serà la zona destinada a conèixer la història de l’automoció universal i que s’organitzarà sota el nom ‘La bellesa de la velocitat’.

El futur museu també comptarà amb sales d’exposicions temporals, un espai per als vehicles esportius titulat ‘Pole Position’, un altre dedicat a conèixer el futur del món dels cotxes, una àrea destinada a la presentació de nous vehicles i també una sala polivalent per fer conferències, tallers o un altre tipus d’activitats. La bicicleta i l’educació viària també formaran part de l’oferta del nou museu, igual que es preveu un espai per a les associacions vinculades al món del vehicle i una àrea destinada a una botiga. La plaça que acullirà les noves instal·lacions es constituirà en un espai de diàleg amb el museu, en aquest punt Marta Planas indica: “Hi ha d’haver una concentració de vehicles que puguin tenir un lloc, i que sigui també per a exposicions temporals”.

Segona fase, el projecte arquitectònic

Un cop desenvolupat l’avant-projet el pas següent ha vingut donat per la convocatòria a concurs públic i posterior selecció d’un projecte arquitectònic per acollir una de les col·leccions de vehicles més importants del sud d’Europa i que també prioritzi el patrimoni del voltant.

Del total de 12 propostes presentades en el marc del concurs, la proposta que va resultar guanyadora portava la signatura de l’equip conformat per ARTEKS i Ginjaume Arquitectura i Paisatge, arquitectes del país amb una reconeguda trajectòria vinculada tant a l’obra pública com privada.

El projecte de tots dos estudis proposa una reinterpretació de l’arquitectura tradicional més autèntica per aportar un edifici contemporani coherent amb l’entorn. Valorant la preexistència del lloc, l’entorn, les vistes, el programa, la història, la cultura, l’equip de professionals va desenvolupar un projecte que “reivindica la nostra identitat com a país”, segons explica Betty Faura i agrega: “El fet de ser un museu i de l’automòbil va tenir molt pes, el que tenen en comú els cotxes, com han evolucionat, tot aquest discurs hi és en el projecte, les rodes, el motor, tot el tema de les bieles, la forma en planta i volumètricament l’edifici té aquesta estètica més rodona, de moviment”.

En aquesta mateixa línia, els materials escollits també van tenir un gran pes. En pensar en l’aspecte exterior del museu, l’equip d’arquitectes va decidir allunyarse dels materials com ara el metall, l’alumini, és a dir, d’un concepte futurista, per prioritzar l’herència arquitectònica que envoltarà el futur museu. En aquest sentit Lluís Ginjaume explica: “Pensem que la materialitat que associem tant als cotxes, potser aquí no ha de tenir tant pes i prioritzar el patrimoni que tenim al costat. L’hotel Rosaleda és un dels principals exponents que tenim de l’arquitectura del granit i per això ens va fer repensar la idea inicial que a priori havia de ser alguna cosa metàl·lica, però de seguida ho vam encarrilar cap al granit”. Faura comenta: “Una decisió important va ser arriscar-nos a no seguir aquesta estètica tan del vehicle, i pensar en un edifici més lleuger i treballar el granit d’una manera més contemporània. L’hotel Rosaleda ja té un llenguatge, i amb el nostre edifici preteníem que fos més contemporani tot i que utilitza el mateix material”.

El plec de bases per al concurs d’idees va deixar establert el predi en el qual s’ubicarà el futur museu: la parcel·la compresa entre l’hotel Rosaleda i la plaça dels Arínsols, al costat del Comú d’Encamp. A més a més, el document administratiu plantejava una restricció puntual vinculada a l’entorn de protecció de l’esmentat hotel, establint que la major part de la superfície del museu s’havia de desenvolupar en plantes subterrànies i que es podien edificar fins a quatre plantes sobre el rasant a la zona destinada al futur edifici. Aquesta aparent limitació va ser percebuda com una hàndicap per Faura i Ginjaume: “Com replanteges un museu que gran part està en subterrani amb una plaça amunt que té relació des de la plaça on s’ha d’explicar el que està passant a baix i és una cosa que vam intentar potenciar i treballar”, explica Lluís Ginjaume i Betty Faura, que afegeixen: “Hem apostat més per aquest llenguatge de material granític per dialogar amb el Rosaleda, és una peça que està a cavall entre un edifici històric i el Comú d’Encamp que és un edifici molt alt, molt potent i no volíem competir amb cap dels dos sinó que volíem que fos una proposta molt neutra, molt tranquil·la amb la importància que té un museu i parli per si sola”.

 Museu Nacional de l’Automòbil, granit i vidre

El projecte guanyador desenvolupa el futur edifi ci del museu en un total de 11.261m2. Les plantes 2 i 3 estaran destinades a instal·lacions del Comú d’Encamp (aproximadament uns 1.200m2) i en la resta de la superfície es desenvoluparà el futur museu, això és la planta 1, planta baixa (cota plaça), la plaça (que s’integrarà com a zona d’exposició amb diferents plataformes) i dues plantes subterrànies.

La il·luminació natural de les àrees subterrànies també van ser un desafi ament a l’hora de buscar la manera d’incorporar aquest recurs a les plantes baixes, sobre aquest punt Betty Faura comenta: “Tenim dues plantes subterrànies i com fas arribar la llum natural, evidentment els cotxes han d’estar il·luminats i la llum artifi cial sempre estarà present però per al visitant està bé que hi hagi alguna referència de llum del dia per no desorientar-se. Llavors el que vam intentar va ser fer entrar la llum fi ns almenys dos i això ens generava unes terrasses a les quals ens servia també d’exposició temporal o puntual o per fer els esdeveniments que es volguessin fer a l’aire lliure”. Lluís Ginjaume afegeix: “Tenim unes claraboies que acaben sent com petites tarimes o plataformes on poder exposar fi ns i tot vehicles a l’aire lliure i també tenim un pati interior que dona llum fi ns a la planta menys dos”. D’altra banda, durant la nit l’estructura es converteix en un gran bloc que es torna transparent i fi ltra la llum interior de les finestres a través d’un sistema de ‘fulles’.

Un altre punt clau del projecte guanyador també ha estat la plaça exterior, espai públic que ha quedat integrat al museu com una àrea més d’exposició, permetent, en paraules del ministre d’Ordenament Territorial, Jordi Torres: “Veure que hi passa alguna cosa”. (Font: Ara.ad, 2018.11.06).

Si l’exterior de l’edifi ci planteja una estètica que fa referència al cotxe a la forma i cants arrodonits, l’interior acaba d’integrar elements càlids com si es tractés d’un cotxe clàssic. Metalls, teixits, fusta. Una gran escala central que convida al recorregut per les diferents plantes i que atorga un gran pes vertical i moviment a tota l’estructura. Una proposta molt neta, neutra i amb la intenció d’establir un diàleg constant amb les peces que s’exposaran. A punt per la tercera fase A partir d’ara, s’obren diverses vies de treball. D’una banda i des del punt de vista del projecte museològic, es continuaran aprofundint en el desenvolupament conceptual, l’organització de les diferents peces, etc., per traslladar el document a un dissenyador i que el mateix ho materialitzi en els diferents espais disponibles dins del projecte arquitectònic. Aquesta etapa i les successives estan pendents de sortida a concurs públic segons evolucioni el projecte.

Per la seva banda, l’obra com a tal continuarà el seu camí mitjançant el desenvolupament del projecte constructiu i en diferents instàncies concursals públiques per a l’adjudicació de l’obra d’un projecte que tindrà un cost d’onze milions i mig d’euros. La seva construcció es preveu que comenci el proper any. Cal destacar que la construcció del museu també implicarà la remodelació de les dues avingudes centrals de la parròquia encampadana, tal com ho va explicar el cònsol major d’Encamp, Jordi Torres: “En poc temps Encamp experimentarà una transformació”. (Font: Ara.ad, 2018.11.06)

El Museu Nacional de l’Automòbil, una petita joia amagada al Pirineu

En l’entorn europeu, els amants dels cotxes troben una gran varietat de museus de l’automòbil repartits per la geografi a del continent. Des de col·leccions privades, passant per museus que relaten l’evolució dels cotxes incorporant diferents marques i tipologies de vehicles, fi ns a les col·leccions que molts fabricants exposen avui en dia en les seves pròpies instal·lacions.

A França la ‘Cité de l’Automobile’ acull la major col·lecció d’automòbils del món: 500 exemplars de gairebé un centenar de marques datats a partir de 1878; a Portugal el ‘Museu Do Caramulo’, exposa uns 70 vehicles, el més antic del 1899; a Espanya trobem la Col·lecció Privada de vehicles de la Fundació Cultural RACE amb una selecta mostra que refl ecteix la història de l’automòbil des dels seus inicis.

A això arreu del món se li sumen les impressionants col·leccions que moltes marques exhibeixen al públic: Museu Mercedes-Benz, Museu Porsche, Museu BMW, Museu de l’aventura Peugeot o el Museu Lamborghini, entre molts altres.

És en aquest context que el futur Museu Nacional de l’Automòbil s’obre pas de la mà d’un fons que forma part d’una de les col·leccions de referència a Europa. En l’actualitat, el museu disposa d’un total de 80 vehicles, 60 motocicletes i un centenar de bicicletes, a més de diferents peces que són testimoni dels reptes que l’evolució tecnològica ha aportat a la mobilitat de les persones.

El nou edifici permetrà lluir i fi ns i tot, per als que ja l’han visitat, redescobrir una col·lecció que relata la revolució i evolució d’un mitjà de transport que gairebé s’ha tornat imprescindible per a la vida contemporània.